100 anys del llegat d'un bé immaterial: la renaixença d'una llengua

Frederic Mistral


Font: gallica.bnf.fr / B.N.F
El 8 de setembre de 1830 naixia a Mallana en el Mas del Jutge en Frederic Mistral. Realitzà els estudis primaris a Sant-Miquel-de-Frigolet, passant després a Avinyó fins el 1847 quan obtindria el batxillerat a Nimes. En aquesta etapa escriu els seus primers versos en provençal. Entre 1847 i 1848 torna a Mallana on composa el poema Moissons i s’introdueix en cercles republicans. Els tres anys següents es trasllada a Aix de Provença per a fer la llicenciatura de Dret. A Aix sovintejarà la Biblioteca Méjanes i els ambients republicans. L’any següent, el 1852 col·labora en el recull Li Prouvençalo que publica a Avinyó Joseph Roumanille, i participa en el Congrés dels poetes provençals


d’Arles. Són anys de gran efervescència cultural entre el jovent universitari provençal: el 1853 Mistral participa en una altra trobada a Aix, el Roumavàgi deis Troubaires i l’any següent, el 21 de maig de 1854, es


reuneixen els amics de l’escola d’Avinyó, coneguts com "els set de Font Segugno" Joseph Roumanille, Théodore Aubanel, Jean Brunet, Paul Giera, Anselme Mathieu, Alphonse Tavan i Frederic Mistral, desitjosos de treure llur llengua de l’oblit, al castell de Font-Segugno a Castellnou-de-Gadagna prop d’Avinyó, i funden el Felibritge. Aviat n’esdevindrà el líder.

Segons el propi Mistral sembla ser que el nom va sortir de la paraula Felibre i d’aquí Felibrige, que Mistral havia tret d’una melodia sentimental que es recitava a Mallana, dita l’Oraiso dòu Sant Anselme:

La quatrèimo doulour qu’ai souferto pèr vous,
O moun fiéu tant precious,
Es quand vous perdeguère,
Que de tres jour, tres niue, iéu noun vous retrouvère,
Que dins lou tèmple erias,
Que vous disputavias
Emé li tiroun de la Lèi,
Emé li sèt FÉLIBRE de la Lèi

En morir el seu pare el 1855, Frederic Mistral deixà el Mas del Jutge per instal·lar-se a Mallana mateix. Aquest any apareix el primer anuari literari escrit en provençal, l'Armana Prouvençau. El 2 de febrer de 1859 el gran editor Roumanille treu a la llum a Avinyó, la primera edició de la Mirèio. Va ser publicada en una grafia simplificada per imposició de l’editor, tot i que Frederic Mistral era partidari d’escriure en la grafia heretada dels trobadors, la llengua erudita.

El 1864 es representa per primer cop Mireille, l’òpera de Gounod amb llibret de Michel Carré. El 1866, en publicar-se l’Armana prouvençau per a l’any següent, Mistral hi escriu el poema contra la centralització La Coumtesso, i just aquest nou any, Roumanille li publica a Avinyó el seu segon gran poema èpic Calendau.

El 1875 publica el recull líric Lis isclo d’Or i el 1876 s’aproven els primers estatuts oficials del Felibrige i n’és elegit Capoulié, el president. El Capoulié del Felibrige és el dipositari de la Copa Santa. Uns mesos després es casarà amb Melle Marie Riviere de Dijon.

L’article 6 dels estatuts del Felibrige preveu l’organització dels Jocs Florals sota l’autoritat d’un Consistori format per set mantenidors, els Cabiscol. Si bé amb els estatuts s’oficialitzava i s’estructurava l’associació, ja el 1861 s’havia reconegut l’autoritat del Consistori en matèria literària i d’ortografia.

La dècada dels vuitanta veurà l’aparició d’una obra cabdal per al moviment: el Tresor dóu Felibrige, el diccionari provençal-francès. El primer volum sortirà el 1881 però el segon no ho farà fins al 1886.

El 1884 Mistral publica Nerto a París, feia poc de la mort de la seva mare. El 1887 és nomenat membre de l’Acadèmia de Marsella presidida per Eugène Rostand. El 1890 torna a publicar a París, ara una tragèdia: La Rèino Jano. L’any següent es produirà un nou fet significatiu quan a principis de gener apareix el primer número de L’Aiòli, un diari en provençal que sortirà tres cops al mes fins al 1899.

El 1896 publica a París, el Pouèmo dóu Rose i el 1899 s’inaugura a Arlés el Museon Arlaten, el primer museu etnogràfic de França impulsat per Mistral.

El 1904 rep el Premi Nobel de Literatura que comparteix amb José Echegaray. El 1906 publica les Memòri e Raconte. El 1910 veurà la llum a París, la seva darrera obra Lis Oulivado. L’octubre de 1913, el president de la República francesa, Raymond Poincaré, de retorn de Marsella visita Mistral. Encara no un any després, el 25 de març, mor a Mallana en Frederic Mistral.