 |
| Font: gallica.bnf.fr / B.N.F |
d’Arles. Són anys de gran efervescència cultural
entre el jovent universitari provençal: el 1853 Mistral participa en una altra
trobada a Aix, el Roumavàgi deis Troubaires i l’any següent, el 21 de maig de
1854, es
reuneixen els amics de l’escola d’Avinyó, coneguts com "els set
de Font Segugno" Joseph Roumanille, Théodore Aubanel, Jean Brunet, Paul
Giera, Anselme Mathieu, Alphonse Tavan i Frederic Mistral, desitjosos de treure
llur llengua de l’oblit, al castell de Font-Segugno a Castellnou-de-Gadagna
prop d’Avinyó, i funden el Felibritge. Aviat n’esdevindrà el líder.
Segons el propi Mistral sembla ser que el nom
va sortir de la paraula Felibre i d’aquí Felibrige, que Mistral havia tret
d’una melodia sentimental que es recitava a Mallana, dita l’Oraiso dòu Sant
Anselme:
La quatrèimo doulour qu’ai souferto pèr vous,
O moun fiéu tant precious,
Es quand vous perdeguère,
Que de tres jour, tres niue, iéu noun vous
retrouvère,
Que dins lou tèmple erias,
Que vous disputavias
Emé li tiroun de la Lèi,
Emé li sèt FÉLIBRE de la Lèi
En morir el seu pare el
1855, Frederic Mistral deixà el Mas del Jutge per instal·lar-se a Mallana
mateix. Aquest any apareix el primer anuari literari escrit en provençal, l'Armana
Prouvençau. El 2 de febrer de 1859 el gran editor Roumanille treu a la llum
a Avinyó, la primera edició de la Mirèio. Va ser publicada en una grafia
simplificada per imposició de l’editor, tot i que Frederic Mistral era
partidari d’escriure en la grafia heretada dels trobadors, la llengua erudita.
El 1864 es representa per
primer cop Mireille, l’òpera de
Gounod amb llibret de Michel Carré. El 1866, en publicar-se l’Armana prouvençau per a l’any següent,
Mistral hi escriu el poema contra la centralització La Coumtesso, i just
aquest nou any, Roumanille li publica a Avinyó el seu segon gran poema èpic Calendau.
El 1875 publica el recull
líric Lis isclo d’Or i el 1876 s’aproven els primers estatuts oficials del
Felibrige i n’és elegit Capoulié, el president. El Capoulié del Felibrige
és el dipositari de la Copa Santa. Uns mesos després es casarà amb Melle Marie
Riviere de Dijon.
L’article 6 dels estatuts
del Felibrige preveu l’organització dels Jocs Florals sota l’autoritat d’un
Consistori format per set mantenidors, els Cabiscol. Si bé amb els estatuts
s’oficialitzava i s’estructurava l’associació, ja el 1861 s’havia reconegut
l’autoritat del Consistori en matèria literària i d’ortografia.
La dècada dels vuitanta
veurà l’aparició d’una obra cabdal per al moviment: el Tresor dóu Felibrige,
el diccionari provençal-francès. El primer volum sortirà el 1881 però el segon
no ho farà fins al 1886.
El 1884 Mistral publica Nerto a París, feia poc de la mort de la seva mare. El 1887 és nomenat membre de l’Acadèmia de Marsella presidida per Eugène Rostand. El 1890 torna a publicar a París, ara una tragèdia: La Rèino Jano. L’any següent es produirà un nou fet significatiu quan a principis de gener apareix el primer número de L’Aiòli, un diari en provençal que sortirà tres cops al mes fins al 1899.
El 1896 publica a París, el Pouèmo dóu Rose i el 1899 s’inaugura a Arlés el Museon Arlaten, el primer museu etnogràfic de França impulsat per Mistral.
El 1884 Mistral publica Nerto a París, feia poc de la mort de la seva mare. El 1887 és nomenat membre de l’Acadèmia de Marsella presidida per Eugène Rostand. El 1890 torna a publicar a París, ara una tragèdia: La Rèino Jano. L’any següent es produirà un nou fet significatiu quan a principis de gener apareix el primer número de L’Aiòli, un diari en provençal que sortirà tres cops al mes fins al 1899.
El 1896 publica a París, el Pouèmo dóu Rose i el 1899 s’inaugura a Arlés el Museon Arlaten, el primer museu etnogràfic de França impulsat per Mistral.
El 1904 rep el Premi
Nobel de Literatura que comparteix amb José Echegaray. El 1906 publica les Memòri
e Raconte. El 1910 veurà la llum a París, la seva darrera obra Lis
Oulivado. L’octubre de 1913, el president de la República francesa, Raymond
Poincaré, de retorn de Marsella visita Mistral. Encara no un any després, el 25
de març, mor a Mallana en Frederic Mistral.
