 |
| Terenci Thos i Codina |
Mireio. Pouemo provençau, fou
publicat a Avinyó el 1859. Poc després, el primer diumenge de maig, es
celebrava a Barcelona la primera festa dels Jocs Florals restaurats, i en el
discurs presidencial, Antoni de Bofarull donava notícia de la publicació i
Víctor Balaguer, secretari dels Jocs, en el seu parlament posava de relleu el desvetllament
de la literatura i la llengua provençal de la mà del poeta de Mallana.
El següent pas serà
l’acció individual del figuerenc Damàs Calvet i Budallés, que en un viatge
d’estudis a París assistirà a les festes provençals de Tarascó el maig de 1861
on coneixerà als fundadors del felibritge: Mistral, Aubanell, Roumanilha... Calvet els parlà de la festa dels Jocs Florals i del gran
renaixement literari que s’estava vivint a Barcelona. S’iniciaven així les
relacions entre els poetes romàntics catalans i els occitans, que obrien una
etapa de germanor literària.
Entre el jovent lletraferit que vivia amb
entusiasme la restauració dels Jocs Florals barcelonins, hi havia un grup
vinculat a Mataró. Terenci i Silví Thos i Codina, Marcel i Melcior de Palau,
Damàs Calvet i Albert Quintana, que coincidiren entre 1860 i 1862 a Madrid on
alguns cursaven el doctorat. Tots
ells es coneixien i eren amics i figuraven com a socis de l’Ateneu Mataronès el
1862, on assistien a les vetllades literàries que s’hi organitzaven.
A finals de 1861, Terenci Thos escriu un
extraordinari article sobre els Jocs Florals i comenta I troubaire de Mistral. En aquells moments, el poema només el
coneix Damàs Calvet i, evidentment, Terenci. L’oda de Mistral no es donaria a
conèixer fins els Jocs de 1862.
És possible que el mataroní hagués fet estada
a Occitània en aquests anys, però no ho sabem amb certesa, en canvi sí que
sabem que anà a Tolosa poc després.
Però encara hi ha un altre fet a destacar. El
1859 es donava a conèixer la publicació de la Mireia de Mistral, i el setembre de 1861, Francesc Pelai i Briz en
començava a publicar una traducció per capítols en el periòdic La Corona. És la que s’ha considerat la
primera traducció al català de la Mireia.
Però, uns mesos abans, el febrer, Terenci i el seu germà Silví, de Madrid
estant, van començar a traduir-la. Malauradament no la van acabar per la
dificultat i per manca de temps. Però, a més, sembla que també Marcel de Palau
n’hauria començat una traducció.
La troballa del manuscrit original de la
traducció de Mirèio dels germans
Terenci i Silví Thos i Codina ha posat de relleu la importància d’aquest nucli d’intel·lectuals
a l’entorn de l’Ateneu Mataronès. Malauradament només van traduir els quatre
primers cants.
En conjunt doncs, ens trobem que a Mataró hi
ha un grup de joves lletraferits, que ja participa en les primeres
convocatòries dels Jocs Florals, que seran el nucli inicial de la relació entre
els escriptors catalans i els occitans.
