Els orígens de la recepció de Mirèio i la difusió del felibritge a Catalunya és prou conegut d’ençà el 1958 amb els treballs del doctor Ramon Aramon . Els últims anys però, les aportacions fetes per Jaume Figueras han aprofundit en el coneixement de les relacions primerenques d’un costat i l’altre dels Pirineus. Per la nostra part, l’estudi de la figura de Terenci Thos i Codina i la troballa del manuscrit original de la traducció inacabada de Mirèio al català dels germans Thos i Codina , ens han permès situar un nucli d’intel·lectuals mataronins en els estadis inicials de la recepció de l’obra de Frederic Mistral. L’activisme del grup de Mataró té el seu fonament en la relació entre els germans Terenci i Silví Thos i Codina i Marcel i Melcior de Palau i Català i l’empordanès Damàs Calvet i Budallés. Una relació que generarà un conjunt d’iniciatives encaminades a difondre l’obra mistralenca i el felibritge a Catalunya i que tindrà com a màxim exponent la traducció interrompuda de Mirèio, sinó anterior coincident en el temps amb la de Francesc Pelai i Briz. En definitiva es tracta de posar de relleu un grup d’intel·lectuals mataronins, que giren a l’entorn de l’Ateneu Mataronès, que tenen un paper rellevant en la recepció de l’obra mistralenca i el felibritge.
 |
| Fragment del manuscrit amb la traducció de Magalí de Silví Thos i Codina |
 |
| Manuscrit del primer cant de la traducció de Mireia de Terenci Thos i Codina |
