 |
| Ferriol massip, violí i veu de Kaj Tiel Plu |
Diumenge dia 11 de maig a la Font del Primer de Maig, a Mataró, es va celebrar una fontada per a recordar Frederic Mistral en motiu del centenari de la seva mort. L'acte, que forma part de les Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya que s'estan celebrant aquests dies a Mataró, va ser organitzat pel Grup d'Història del Casal conjuntament amb el Cercle d'Agermanament Occitano Català. En la fontada, una trobada poètica, es van recitar textos de Frederic Mistral com ara fragments del primer, segon i dotzè cants de Mirèio pouemo provençau en la versió original en occità (1859), intercal.lats amb fragments de la traducció inèdita dels germans Thos i Codina (1861) i de la de Maria Antonia Salvà (1917), també Magalí en català, La coupo en occità, o Si mon cor ales tenia de Teodor Aubanèu en la traducció catalana de Joan Martí i Trenchs (1881). Aquesta primera part va concloure amb l'actuació del grup de música tradicional Kaj Tiel Plu amb un repertori que feu gaudir als occitanistes i a tot el públic assistent.
La segona part es dedicà a autors del segle XX i als més actuals. Cal destacar la lectura de poemes de Joan Vinyoli i Esteve Albert, poetes dels quals enguany també es celebra el centenari del naixement. Es van recitar textos en occità d'autors occitans com Esteve Salendres, Aurélia Lassaque, Olivièr Lamarque, Bernat Lesfargas i catalans com Josep Estruch. D'autors dels països catalans en català es van recitar textos de Vicent Andrés Estellés, Salvador Riera, Joan Abellaneda entre d’altres. aquesta segona part es completà amb una segona actuació del grup Kaj Tiel Plu que novament feu les delícies del públic. La fontada es va concloure amb el cant de l'himne occità, el Se canta.
Al poble Occità:
ResponEliminaLa llengua sobretot, té un component afectiu que no podem oblidar. Amb ella ens comuniquem amb els altres, però també amb nosatlres, hi pensem, hi somniem , hi escrivim literatura, carregada de vida. El nostre Raimon sempre ens diu: qui perd orígens, perd identitat. I el català la té en el provençal: les primers trobadors, lírics literaris en l'Edat Mitjana, fins l'aparició el SXV d'Ausiàs March, descendien de l'occità de Llemotges. Durant quasi 4 segles, Catalunya, Occitània i part d'Itàlia tenien l'occità com a llengua de cultura per la poesia.Era important la influència pilítica i cultural en aquella època. Passen els segles i cada llengua per molts factors evoluciona i encara avui ens resulta més similar la llengua Occitana als catalans, que el francés, i molt menys el castellà. Per tant el meu petit-gran homenatge a una llengua que més "germana", per semblança, orígens i proximitat. Un desig matutí a la recuperació de tots els vostres dialectes, respecte a tots, i una aviada recuperació i "normalització" de l'Occità. Lluiteu perquè el centralisme impositiu-jacobí del francés "parisià", no us malmeta la vostra tasca. La llengua també és motiu de lluita. NO PERGUEU AMB LA LLENGUA, LA VOSTRA IDENTITAT COM A POBLE. La quatribarrada és un senyal d'unitat històrica, encara que el sentit de les barres siga diferent.